Poema

- Cada dia que tenim COED l'Imma comença la classe recitant dues poesies. Durant les primeres setmanes d'universitat ens va dir que pel novembre hauriem d'escollir un poema i recitar-lo davant de tota la classe. La meva elecció ha estat un poema de l'escriptor Miquel Martí i Pol que es titula: Un Soner per tu:

Un sonet per a tu que em fas més clar

un sonet amb els mots de cada dia,

amb els mots de conèixer i estimar.

Discretament l'escric, i vull pensar

que el rebràs amb discreta melangia,

com si es tractés d'alguna melodia

que sempre és agradable recordar.

Un sonet per a tu, només això,

però amb aquell toc lleu de fantasia

que fa que els versos siguin de debò.

Un sonet per a tu que m'ha permès

de dir-te clarament el que volia:

més enllà de tenir-te no hi ha res.

Com el meu cognom comença per "R" l'hauré d'exposar l'1 de decembre.

---- Editat -----
Abans de recitar el poema estava molt nerviosa. Em sentia més còmoda passejant per la classe mentre recitava la poesia, i de tant en tant mirava als meus companys o a la Imma i al Jorge. Mentre recitava la meva companya, Marta Masclans em va gravar amb la meva móbil per més endavant poder fer la valoració de la recitació i enviar-la-hi a la Imma.

 Aquesta va ser la meva autoavaluació:

Elecció del text: Vaig escollir el poema Un Sonet per a Tu, de l’autor català Miquel Martí i Pol. Em va semblar una poesia fàcil de memoritzar i de recitar.

Expressió oral: Per a mi suposa una gran dificultat parlar en català davant dels meus companys. Tot i així vaig intentar recitar amb calma, sense preses, i vocalitzant.

Mirada: Passejava la mirada d’una banda de la classe a l’altre, evitant mirar ningú per no distreure’m i oblidar el poema. Algun cop procurava mirar el públic, però només uns segons.

Veu: Encara que estava molt nerviosa, vaig intentar que la veu no em tremolés i que la meva dificultat a l’hora de pronunciar la r no em desmotivés.

Postura: La meva postura evidenciava la meva incomoditat. Estava encongida i amb les mans a les butxaques.

Gesticulació: Gairebé no vaig gesticular perquè les meves mans estaven ficades dins les butxaques. Igualment, encara que hagués volgut gesticular no hauria sabut com fer-ho perquè la meva poesia era d’amor.

Control dels nervis: Estava molt nerviosa, però vaig aconseguir que no em tremolés la veu i que a l’hora de recitar anés lentament i vocalitzant.

Altres: En un moment de la recitació vaig tenir un lapsus i em vaig oblidar d’un vers que m’ho va haver de dir l’apuntador.