Què és el codi escrit?

- En una de les classes de COED, l'Imma ens va donar unes fotocòpies d'un llibre: Descriure escriure, Cassany, D. On ens explicava les diferències entre el codi oral i escrit. Ens va manar que per a la següent classe fessim un resum i l'hi lliuréssim.

Ara posaré un breu resum del resum que vaig lliurar-li a l'Imma:

LA RELACIÓ ORAL-ESCRIT

Estatus de l'escrit (Vigner)

L'ESCRIT TRADICIONAL	L'ESCRIT, CODI SEGON	L'ESCRIT, LLENGUA
1. L'escrit és l'objecte d'aprenentatge.	L'oral és l'objecte primordial.	L'oral i l'escrit són autònoms.
2. Es refusa qualsevol model oral.	S'aprèn l'escrit per transcriure l'oral.	S'aprèn a comprendre i produir textos.
3. Mètodes gramatical i de traducció.	Mètodes àudio-visuals.	Enfocament comunicatiu.

Estatus de l'escrit (Scinto)

MODEL DEPENDENT (Tradicional)	MODEL EQUIPOL·LENT (Cercle de Praga)	MODEL INDEPENDENT (Glossemàtica)
Llengua Oral Escrit	Llengua Oral Escrit	Llengua Oral Escrit Altres manifes-tacions

DIFERÈNCIES TEXTUALS

CANAL ORAL	CANAL ESCRIT
Adequació
1. Tendència a marcar la procedència de l'emissor.	Tendència a neutralitzar les marques de procedència.
2. Associat a temes generals, grau de formalitat baix i propòsits subjectius.	Associat a temes específics, grau de formalitat alt i propòsits objectius.

Coherència
1. Selecció menys rigorosa de la informació.	Selecció precisa de la informació.
2. Més redundant.	Menys redundant.
3. Estructura del tex oberta.	Estructura del text tancada.
4. Estructures poc estereotipades.	Estructures estereotipades.

Cohesió
1. Menys gramatical.	Més gramatical.
2. Utilitza els elements paralingüístics: canvis de ritme i de velocitat, etc.	Utilitza pocs elements paralingüístics: tipografies diverses (cursiva, negreta, etc).

3. Utilitza força codis no-verbals: moviments oculars i corporals, etc.	Utilitza pocs codis no verbals
4. Freqüència alta de referències exofòriques (referides al context); tu, jo, aquí, etc.	Freqüència alta de referències endofòriques (referides al mateix text): ell, aquell, meu, etc.

Gramàtica: fonologia i grafia
1. Incorpora les formes pròpies dels usos espontanis i ràpids	No incorpora aquestes formes.

Gramàtica: morfologia
1. Solucions poc formals	Solucions formals.

Gramàtica: sintaxi
1. Tendència a usar estructures sintàctiques simples.	Ús freqüent d'estructures més complexes
2. Freqüència alta d'anacoluts i frases inacabades.	Absència.
3. L'ordre dels elements de l'oració és variable.	Ordre més estable.

Gramàtica: lèxic
1. Prefereix lèxic no marcat formalment.	Lèxic marcat formalment.
2. Freqüència baixa de mots amb significats específics.	Freqüència molt baixa.
3. Ús de proformes i hiperònims.	Tendència a usar mots equivalents.
4. Ús de tics lingüístics o expressions que s'usen reiteradament.	Absència d'aquests elements.
5. Ús de mots crossa: usats repetidament.	Tendència a eliminar-los.
6. Ús freqüent d'onomatopeies, frases fetes, etc.	Ús escàs.

DIFERÈNCIES CONTEXTUALS

CANAL ORAL	CANAL ESCRIT
1. Canal auditiu. El receptor comprèn amb l'oïda el text.	Canal visual. El receptor llegeix. El canal visual té una capacitat de transmissió d'informació superior a l'auditiu.
2. El receptor percep successivament els signes del text.	El receptor els percep simultàniament.
3. Comunicació espontània. L'emissor por rectificar, però no esborrar el que ja ha dit.	Comunicació elaborada. L'emissor pot corregir i refer el text.
4. Comunicació immediata. L'oral és més ràpid.	Comunicació diferida.
5. Comunicació efímera.	Comunicació duradora.
6. Utilitza molt els codis no-verbals.	Els utilitza poc.
7. Hi ha interacció durant l'emissió.	No hi ha interacció.
8. El context extralingüístic té un paper important.	El context és poc important.